Bueno, pos si tot va be dijous tindreu fotos del viatge.... espero que no ens cremin els avions aquests françesos.....
Per començar a fer boca dos fotos de l'emblema de paris:
o la laaaaaaaaa
divendres, de novembre 25, 2005
Paris..o la laa
Iep, aquest dissabte marxem jo i la Cris cap a París. El viatge durarà 4 dies o sigui q fins dijous no tornarem a estar als països Catalans.
Bueno, pos si tot va be dijous tindreu fotos del viatge.... espero que no ens cremin els avions aquests françesos.....
Per començar a fer boca dos fotos de l'emblema de paris:
o la laaaaaaaaa
Bueno, pos si tot va be dijous tindreu fotos del viatge.... espero que no ens cremin els avions aquests françesos.....
Per començar a fer boca dos fotos de l'emblema de paris:
o la laaaaaaaaa
Cumple Pelos
Eiii, avui el pelos fa 31 tacos!! Happy Birtday tu iuuuuu, haaaapi birtday tu iuuuuuuu.
Felicitats nen, que pasis un bon dia i que en puguem celebrar molts més (encara que ara amb el nou grup et faras tant famós que igual ja no ten recordaras de naltres, jeje)
Pos eso, moltes felicitats nen
pd: s'accepten felicitacions pel pelos als comentaris :P
Aqui teniu les fotos:
el que faltava
1 regal
steve bay guitar
2on regal
aiiiix aixxx...
el resum...
dimecres, de novembre 23, 2005
Pásalo
Madrid 0-Barça 3
No hace falta que hagáis boicot al cava catalán: nos lo hemos bebido todo…..
Pásalo
No hace falta que hagáis boicot al cava catalán: nos lo hemos bebido todo…..
Pásalo
dimarts, de novembre 22, 2005
PIRATA A GOOGLE?
UN PIRATA ES COLA A LA NOVA OFICINA DE GOOGLE A LONDRES.
(redactor: Oriol Cornet, alias el Pelos)
Companys, el món mundial de la informàtica es troba consternat per l'últim atac proferit contra la indústria del softwarri. Un dia és el que han tardat en saltar-se els protocols de seguretat i entrar al servidor de la seu que l'empresa californiana Google ha obert recentment a Londres.
Els culpables de la intrussió perpetrada són un grup autoanomenat Military Unit Landing Automatic Neohackers (M.U.L.A.N.), considerat proper a les idees del comarcaltecnoanarquisme i amb quarter general ubicat en alguna remota zona de la comarca de les Garrigues (més o menys entre Mordor i Isengard).
Els intrusos van estar estudiant els protocols de seguretat més novedosos, els últims atacs a computadors d'organismes gubernamentals i les més sofisticades tecnologies en telecomunicació. Hi ha qui diu que fins i tot van intentar entrar a través de la xarxa inalhàmbrica, emprant un artefacte de fabricació casolana consistent en una Gameboy unida amb celo a un telèfon mobil de primera generació i fent servir una cassola de dos metres de diàmetre com a antena. Pel que sembla, l'enginy no va arribar a establir la comunicació per problemes de cobertura (algú es va descuidar de buidar la paella dels macarrons sobrers de l'últim esmorzar).
Així doncs, només els quedà la opció d'entrar de la manera més directa: per la porta. Un dels integrants del comando assaltant es va disfressar hàbilment i aconseguí entrar infiltrat en una visita escolar del segon curs de primària de les Dominiques de Brighton (Brighton Dominic Wilkins). "El pitjor va ser haver-se de depilar les cames per poder lluir l'uniforme amb la faldilleta a quadres, i el fet d'haver de dissimular la panxa birrera i el mig metro d'alçada que li treia a les meves companyes de classe. Per sort, el vestit em dissimulava els mixelins adderits al meu cos serrà després d'anys d'engollir pizzes i beure coca cola del caprabo.", confessa el detingut.
Un cop dins, el maleante es va desfer de la disfressa de colegiala i s'enfundà la de friki informàtic amb gafes de pasta i cara de pantalla plana, per poder confondre's entre els empleats. "Va ser un descans treure's l'uniforme del cole. El cabró del conserge em va tocar el cul quan vaig passar per la porta.", assegura el sujeto.
Segons declaracions de la mare del terrorista, l'últim que va dir en sortir de casa va ser: "Me'n vai a vere si trobo una cosa al gúguel.". I tant si la va trobar, logant-se en un dels terminals de l'interior de l'esmentada empresa, i fent servir un altre sofisticat aparato d'avançada tecnologia: un despertador del sinxan amb un tros de memòria RAM d'un 286 incrustada entre les agulles. "Volia combinar la tècnica de l'overclocking amb els dispositius portàtils d'emmagatzemament massiu.". Una novedosa idea que no va obtenir l'èxit esperat per una petita errada de càlcul: s'havia descuidat de desactivar l'alarma del despertador. Així doncs, a les 12 del migdia en punt començà a sonar la cançó del sinxan en mig del vestíbul. Alguns dels empleats frikis van patir la necessitat de començar a ballar i fer culet-culet pels passadissos. Semblava que l'imprevist s'estava convertint en una arma de distracció perfecta, i així hauria estat si un dels membres de seguretat no hagués caigut en el fet de que allò sonava un pèl diferent: "Fuck off, it's not the English version! Let's kill this heretic fucker!" ("Collons, no és la versió en anglès! Matem al cabró heretge!")
En el moment de la detenció se li van intervenir diverses armes blanques al terrorista: un puny català (igual que el puny americà però amb les quatre barres pintades), les claus de casa del Zeta (un altre perillós integrant d'aquest subversiu exèrcit) i un escuradents model Marcelinol. "Lo palillo no me'l prengueu cabrons, que és per després del carajillo!!!!", sembla que va declarar durant la incautació.
La única imatge obtinguda de l'esfereidor aconteixement és aquesta pertanyent a les càmeres de seguretat de l'empresa. Si es fa un zoom es pot apreciar com l'assaltant ja havia aconseguit baixar-se l'últim disc de les Sex Bomb, una traducció de l'estatut en sumeri antic, i estava a punt d'executar un "download *.*" i un "download alltheshitintheworld".
Segons declaracions del cap de la interpol, l'assaltant no en tenia prou amb el valuós botí i el va encegar la cobdícia.
Per últim, en una entrevista a ràdio Alfés, la mare del detingut diu: "Anvaparà aquest nen! Ja ho deia jo que s'ajuntaria amb lo pitjor si anava a astudiar a la capital.".
(redactor: Oriol Cornet, alias el Pelos)
Companys, el món mundial de la informàtica es troba consternat per l'últim atac proferit contra la indústria del softwarri. Un dia és el que han tardat en saltar-se els protocols de seguretat i entrar al servidor de la seu que l'empresa californiana Google ha obert recentment a Londres.
Els culpables de la intrussió perpetrada són un grup autoanomenat Military Unit Landing Automatic Neohackers (M.U.L.A.N.), considerat proper a les idees del comarcaltecnoanarquisme i amb quarter general ubicat en alguna remota zona de la comarca de les Garrigues (més o menys entre Mordor i Isengard).
Els intrusos van estar estudiant els protocols de seguretat més novedosos, els últims atacs a computadors d'organismes gubernamentals i les més sofisticades tecnologies en telecomunicació. Hi ha qui diu que fins i tot van intentar entrar a través de la xarxa inalhàmbrica, emprant un artefacte de fabricació casolana consistent en una Gameboy unida amb celo a un telèfon mobil de primera generació i fent servir una cassola de dos metres de diàmetre com a antena. Pel que sembla, l'enginy no va arribar a establir la comunicació per problemes de cobertura (algú es va descuidar de buidar la paella dels macarrons sobrers de l'últim esmorzar).
Així doncs, només els quedà la opció d'entrar de la manera més directa: per la porta. Un dels integrants del comando assaltant es va disfressar hàbilment i aconseguí entrar infiltrat en una visita escolar del segon curs de primària de les Dominiques de Brighton (Brighton Dominic Wilkins). "El pitjor va ser haver-se de depilar les cames per poder lluir l'uniforme amb la faldilleta a quadres, i el fet d'haver de dissimular la panxa birrera i el mig metro d'alçada que li treia a les meves companyes de classe. Per sort, el vestit em dissimulava els mixelins adderits al meu cos serrà després d'anys d'engollir pizzes i beure coca cola del caprabo.", confessa el detingut.
Un cop dins, el maleante es va desfer de la disfressa de colegiala i s'enfundà la de friki informàtic amb gafes de pasta i cara de pantalla plana, per poder confondre's entre els empleats. "Va ser un descans treure's l'uniforme del cole. El cabró del conserge em va tocar el cul quan vaig passar per la porta.", assegura el sujeto.
Segons declaracions de la mare del terrorista, l'últim que va dir en sortir de casa va ser: "Me'n vai a vere si trobo una cosa al gúguel.". I tant si la va trobar, logant-se en un dels terminals de l'interior de l'esmentada empresa, i fent servir un altre sofisticat aparato d'avançada tecnologia: un despertador del sinxan amb un tros de memòria RAM d'un 286 incrustada entre les agulles. "Volia combinar la tècnica de l'overclocking amb els dispositius portàtils d'emmagatzemament massiu.". Una novedosa idea que no va obtenir l'èxit esperat per una petita errada de càlcul: s'havia descuidat de desactivar l'alarma del despertador. Així doncs, a les 12 del migdia en punt començà a sonar la cançó del sinxan en mig del vestíbul. Alguns dels empleats frikis van patir la necessitat de començar a ballar i fer culet-culet pels passadissos. Semblava que l'imprevist s'estava convertint en una arma de distracció perfecta, i així hauria estat si un dels membres de seguretat no hagués caigut en el fet de que allò sonava un pèl diferent: "Fuck off, it's not the English version! Let's kill this heretic fucker!" ("Collons, no és la versió en anglès! Matem al cabró heretge!")
En el moment de la detenció se li van intervenir diverses armes blanques al terrorista: un puny català (igual que el puny americà però amb les quatre barres pintades), les claus de casa del Zeta (un altre perillós integrant d'aquest subversiu exèrcit) i un escuradents model Marcelinol. "Lo palillo no me'l prengueu cabrons, que és per després del carajillo!!!!", sembla que va declarar durant la incautació.
La única imatge obtinguda de l'esfereidor aconteixement és aquesta pertanyent a les càmeres de seguretat de l'empresa. Si es fa un zoom es pot apreciar com l'assaltant ja havia aconseguit baixar-se l'últim disc de les Sex Bomb, una traducció de l'estatut en sumeri antic, i estava a punt d'executar un "download *.*" i un "download alltheshitintheworld".
Segons declaracions del cap de la interpol, l'assaltant no en tenia prou amb el valuós botí i el va encegar la cobdícia.
Per últim, en una entrevista a ràdio Alfés, la mare del detingut diu: "Anvaparà aquest nen! Ja ho deia jo que s'ajuntaria amb lo pitjor si anava a astudiar a la capital.".
dilluns, de novembre 21, 2005
1 any junts
Iepale, hola a tots/es. Aquest dissabte a la matinada la Cris i jo vam fer un any. Per celebrar-ho hem estat a Salou i ,tot i que no va fer sol, el cap de setmana ha estat inolvidable.
Aqui teniu algunes fotos del finde:
el regalito..alaaaa un ram de flors
buscant algo per ficar el ram...
ara si,ja està colocat
a punt de marxar a dinar
el menjador de salou
la platja plena de gent
la platja plena de gent (2a part)
naltres
tota tota per mi
baron dandy
el mar..la mar...
ui, on son els colors?
flotant?
la cara desconeguda de salou
mireu q hi ha a salou
Aqui teniu algunes fotos del finde:
el regalito..alaaaa un ram de flors
buscant algo per ficar el ram...
ara si,ja està colocat
a punt de marxar a dinar
el menjador de salou
la platja plena de gent
la platja plena de gent (2a part)
naltres
tota tota per mi
baron dandy
el mar..la mar...
ui, on son els colors?
flotant?
la cara desconeguda de salou
mireu q hi ha a salou
dissabte, de novembre 19, 2005
0-3 El barça matxaca el Madrid
Iep, quin partidas.Es veia a venir, tenim al millor equip de la lliga i s'ha demostrat avui al camp Santiago Bernabeu.
Etoo, Ronaldinho, Messi, Deco... tots van fer un partidas i van matxacar literalment al real Madrid, al equipo de españa.
Etoo es un killer a l'area, ronaldinho es un ser superior, messi feia lo que volia amb roberto carlos.... tot va ser perfecte.
Ara només falta continuar aixi per guanyar els títols, pq dissabte només va ser un partit +, això si, un partit especial...
divendres, de novembre 18, 2005
Nova web
Iep nois/noies, aqui comença una nova aventura, una nova web on tots podem compartir i apendre moltes coses, una web escrita, interpretada i dirigida per un company i amic: el JesusAu, tothom que vulgui col·laborar ja ho sabeu, aneu a la web i a participar
www.CatalunyaMultimedia.com
dimecres, de novembre 16, 2005
Brindem amb cava català
enviat pel pelut (el informador en la línea enemiga)
BRINDEMOS CON CAVA
Anoche volvía yo a casa en metro, como a la una y media de la madrugada. Era uno de los últimos trenes y el vagón iba con
Bastante gente, casi toda en silencio. Poco antes de llegar a mi estación, un señor de pie junto a la puerta comenzó a gritar: "Estas navidades, Sidra El Gaitero: para que se jodan Carod y Zapatero". Lo repitió tres veces, sonriendo, posiblemente algo borracho. Unos jóvenes sentados algunos metros más allá rieron la gracia y uno de ellos incluso aplaudió. El resto del vagón, yo incluido, guardó silencio.
Tal vez quienes no viváis en Madrid no os resulte una anécdota importante ni significativa de cómo están yendo las cosas. Pero yo,
que ahora estoy por aquí, he tenido oportunidad de presenciar situaciones semejantes. El otro día, en un chat de internet, apareció un plasta repitiendo una y otra vez el mismo mensaje: "no compres cava". No le di importancia. Le dije que se callara y se puso borde, pero el asunto no me preocupó. Tampoco me pareció grave
en sí mismo el letrero que vi al día siguiente en un bar "castizo" del centro: "No vendemos cava". Pero al final, todos esos detallitos, sumados, fueron asustándome. La experiencia de anoche en
el metro fue la gota que colmó el vaso.
Porque la sensación de anoche en el metro me parecía sacada de "Cuéntame", o, mejor aún, de una serie de televisión que transcurriera en los primeros meses del 36. Era sórdida. Sentí impotencia. Aún hoy no me he perdonado no haber respondido "Tomad de postre crema catalana para que se jodan Rajoy, Acebes y Zaplana". O algo similar.
No me preocupan las pérdidas de la industria del cava. A lo sumo, me
puedo sentir solidario con los efectos que un boicot pueda tener en
los puestos de trabajo de dicha industria, donde hay trabajadoras y trabajadores que tienen opiniones de todo tipo sobre el Estatut. Carod Zapatero sabrán defenderse a ellos mismos, supongo; tampoco
me quitan el sueño. Lo que sí me preocupa, y mucho, es la penetración en cada vez más gente de los mensajes sesgados, populistas y demagógicos de la derecha más rancia y más rastrera sin que por nuestra parte, la de quienes estamos en esta otra mitad,no hagamos gran cosa para dar respuestas contundentes. Les estamos dejando el camino libre.
Mi única preocupación por la posibilidad de que ese boicot tenga éxito es a lo que se atreverán después. Tras los ladridos de la derecha casposa y ultraconservadora sobre los matrimonios de lesbianas y gays, sobre la reforma educativa, sobre el archivo de Salamanca, sobre el proceso de paz en Euskalherria... ¿a qué se van a atrever?, ¿qué es lo próximo que van a buitrear utilizando las pulsiones más primarias de todo un sector de población que por egoismo, por conservadurismo o por desinformación, van a seguir sus mensajes con cada vez más rabia, más agresividad y más falta de respeto?
Os propongo que estas navidades compremos el doble de cava de lo habitual, de lo que teníamos previsto. Si sobra -aunque lo más probable es que os lo bebáis todo, pillines- lo guardáis para el cumpleaños o el aniversario. Que no se note ni una décima de descenso en la demanda de cava. Más aún: que suba, que estas navidades se venda más que nunca. Y con ese cava, brindemos para que el año 2006 sea cuando la gente progresista volvamos a protagonizar
movilizaciones y formas de autoorganización para cortarle el paso a
esa piara de cerdos (con perdón de los cerdos). Lo hicimos hace muy
poco...¿os acordáis? Conseguimos sacar las tropas de Irak y echamos
de la presidencia del gobierno al facha. Eso fue anteayer. No se te
olvide. No te confíes que igual el 2007 será ya tarde. Manos a la obra.
Pásalo.
Pedro.
BRINDEMOS CON CAVA
Anoche volvía yo a casa en metro, como a la una y media de la madrugada. Era uno de los últimos trenes y el vagón iba con
Bastante gente, casi toda en silencio. Poco antes de llegar a mi estación, un señor de pie junto a la puerta comenzó a gritar: "Estas navidades, Sidra El Gaitero: para que se jodan Carod y Zapatero". Lo repitió tres veces, sonriendo, posiblemente algo borracho. Unos jóvenes sentados algunos metros más allá rieron la gracia y uno de ellos incluso aplaudió. El resto del vagón, yo incluido, guardó silencio.
Tal vez quienes no viváis en Madrid no os resulte una anécdota importante ni significativa de cómo están yendo las cosas. Pero yo,
que ahora estoy por aquí, he tenido oportunidad de presenciar situaciones semejantes. El otro día, en un chat de internet, apareció un plasta repitiendo una y otra vez el mismo mensaje: "no compres cava". No le di importancia. Le dije que se callara y se puso borde, pero el asunto no me preocupó. Tampoco me pareció grave
en sí mismo el letrero que vi al día siguiente en un bar "castizo" del centro: "No vendemos cava". Pero al final, todos esos detallitos, sumados, fueron asustándome. La experiencia de anoche en
el metro fue la gota que colmó el vaso.
Porque la sensación de anoche en el metro me parecía sacada de "Cuéntame", o, mejor aún, de una serie de televisión que transcurriera en los primeros meses del 36. Era sórdida. Sentí impotencia. Aún hoy no me he perdonado no haber respondido "Tomad de postre crema catalana para que se jodan Rajoy, Acebes y Zaplana". O algo similar.
No me preocupan las pérdidas de la industria del cava. A lo sumo, me
puedo sentir solidario con los efectos que un boicot pueda tener en
los puestos de trabajo de dicha industria, donde hay trabajadoras y trabajadores que tienen opiniones de todo tipo sobre el Estatut. Carod Zapatero sabrán defenderse a ellos mismos, supongo; tampoco
me quitan el sueño. Lo que sí me preocupa, y mucho, es la penetración en cada vez más gente de los mensajes sesgados, populistas y demagógicos de la derecha más rancia y más rastrera sin que por nuestra parte, la de quienes estamos en esta otra mitad,no hagamos gran cosa para dar respuestas contundentes. Les estamos dejando el camino libre.
Mi única preocupación por la posibilidad de que ese boicot tenga éxito es a lo que se atreverán después. Tras los ladridos de la derecha casposa y ultraconservadora sobre los matrimonios de lesbianas y gays, sobre la reforma educativa, sobre el archivo de Salamanca, sobre el proceso de paz en Euskalherria... ¿a qué se van a atrever?, ¿qué es lo próximo que van a buitrear utilizando las pulsiones más primarias de todo un sector de población que por egoismo, por conservadurismo o por desinformación, van a seguir sus mensajes con cada vez más rabia, más agresividad y más falta de respeto?
Os propongo que estas navidades compremos el doble de cava de lo habitual, de lo que teníamos previsto. Si sobra -aunque lo más probable es que os lo bebáis todo, pillines- lo guardáis para el cumpleaños o el aniversario. Que no se note ni una décima de descenso en la demanda de cava. Más aún: que suba, que estas navidades se venda más que nunca. Y con ese cava, brindemos para que el año 2006 sea cuando la gente progresista volvamos a protagonizar
movilizaciones y formas de autoorganización para cortarle el paso a
esa piara de cerdos (con perdón de los cerdos). Lo hicimos hace muy
poco...¿os acordáis? Conseguimos sacar las tropas de Irak y echamos
de la presidencia del gobierno al facha. Eso fue anteayer. No se te
olvide. No te confíes que igual el 2007 será ya tarde. Manos a la obra.
Pásalo.
Pedro.
dijous, de novembre 10, 2005
Invitacions al Gmail
Iep, ja fa dies que no ho fico, però encara deu haver gent sense Gmail. Per tant qui vulgui tenir un correu Gmail , que apunti l'adreça on enviar la invitació com un comentari
(espanish version) Quien quiera una invitación para tener un correo Gmail que me escriba un correo en los comentarios
(english version) You want a gmail mail? post a comment and I will send the invitation to you
dissabte, de novembre 05, 2005
5 mujeres.com
Iep, aquest dissabte vam anar al teatre a veure 5 mujeres.com al teatre principal. Quin fart de riure,jaja no podia parar. Pues si si, esta molt b l'obra. Apart hi anavem de gratix per gentilesa del tiet de la Cris, o sigui q no es pot demanar més.Un resum:
MANUAL DE INSTRUCCIONES DEL HOMBRE
FUNCIONES BÁSICAS:
Para empezar, tener en cuenta que el aparato vale para pocas cosas, o por lo menos, para muchas menos de las que él presume.
El mecanismo de utilización del hombre es tan sencillo como el de un cepillo: lo coges por el mango y lo usas para lo que quieras.
El aparato está dotado de un monomando y dos cojinetes. El monomando tiene dos posiciones: plegado y desplegado. En la posición de desplegado, el monomando sólo admite dos movimientos: adelante y atrás.
MÁXIMO RENDIMIENTO:
Para sacar el máximo rendimiento de un hombre, antes de cualquier orden pronuncie en tono meloso la frase… "Tú que eres tan fuerte".
Les hace felices cualquier frase que empiece por: "Tenías razón cariño". "Tenías razón cariño, hay cosas en Rambo que solo se pillan cuando la ves cuatro veces"
LIMITACIONES:
El hombre es un aparato que viene de serie sin imaginación incorporada, y si dice que te va a echar un polvo, lo hace al pie de la letra, es decir, te deja hecha polvo, se duerme y se pone a roncar.
Al principio el aparato se enciende solo. Conforme pasan los años ya les cuesta más encenderse… Y llegados a cierta edad, puede que consigan encenderse… Y llegados a cierta edad, puede que consigan encenderse, pero ya no funcionan.
MANTENIMIENTO:
Si se le proporciona fútbol y sexo, al menos una vez a la semana, un hombre cualquiera puede durar bastante tiempo.
AVERÍAS:
Emisión de ruidos extemporáneos, el más frecuente es el ronquido. Esta avería es de difícil solución, siendo aconsejable el cambio de modelo por uno de nueva generación.
En caso de mal funcionamiento, no intente arreglarlo usted misma ni se moleste en abrir el aparato: no hay nada dentro.
LIMPIEZA:
No utilizar nunca productos abrasivos: ya se quedará calvo él solo.
divendres, de novembre 04, 2005
A buscar bolets
Iepale, després del cap de setmana passat i la castanyada aquest finde toca fer bondat, així que aniré a buscar bolets pel priorat (rodoliii)
Si algú s'apunta que em digui alguna cosa, està previst d'anar-hi el diumenge però encara no es segur del tot.
Ale, q la llanega us acompanyi
dimarts, de novembre 01, 2005
Castanyada. (the Pictures)
Iepale, aqui teniu en exclusiva mundial les fotos de la festa de la castanyada 2005, per a que tothom pugui veure que va ser una gran festa amb molta xerinola...sense canals i nubiola.
colapse a la cuina
els de negre
tarariii
a la taula!
aaa.......
el fondo sur
nyam nyamm
el conte
quitaaa
txin txin
uee
alaa
sin palabras
mata'l
al munt
colapse a la cuina
els de negre
tarariii
a la taula!
aaa.......
el fondo sur
nyam nyamm
el conte
quitaaa
txin txin
uee
alaa
sin palabras
mata'l
al munt
Subscriure's a:
Missatges (Atom)