Aquí teniu una imatge de com és:
Voleu + info?
Al diari Ara tenim 10 coses que s'han de saber: aquí
i la pàgina oficial es google plus
A disfrutar!!
dijous, de juny 30, 2011
Google +
Ja tenim la compentencia a Facebook. Sembla que aquest cop si que si que google a presentat un servei prometedor. Es com un facebook però enfocat a tenir els amics reals i tampoc a no tenir jocs i invitacions innecesaries..
Aquí teniu una imatge de com és:
Voleu + info?
Al diari Ara tenim 10 coses que s'han de saber: aquí
i la pàgina oficial es google plus
A disfrutar!!
Aquí teniu una imatge de com és:
Voleu + info?
Al diari Ara tenim 10 coses que s'han de saber: aquí
i la pàgina oficial es google plus
A disfrutar!!
Espanya si o no?
Després d'una discussió acalorada a l'hora del cafè respecte a l'enquesta d'intenció de vot de la independència us deixem un parell de documentals on explica amb números si es viable o no la independència de Catalunya. En aquests documentals s'intenta apropar aquest fet no només a nivell econòmic, sinó tot el que representaria arribar a la independència i si es possible arribar-hi sense trencar la suposada "democràcia real" espanyola
Aquest es en anglès.. llàstima que no hi hagi subtítols... però al ser un documental estranger potser es + imparcial
espero que us serveixi per reflexionar.. i fer que no se us pixin a la boca com diu mohamed Jordi de la competència
Aquest es en anglès.. llàstima que no hi hagi subtítols... però al ser un documental estranger potser es + imparcial
espero que us serveixi per reflexionar.. i fer que no se us pixin a la boca com diu mohamed Jordi de la competència
dimarts, de juny 28, 2011
Preu dels pisos
Baixaràn + els preus dels pisos?
Si mirem la wikipedia podem veure el següents gràfics:
gràfica de preu mig de la vivenda nova en Espanya, en el període 1984-2010, segons la Sociedad de la Tasación.
Segons el esquema plantejat, la bombolla va començar a principis de la dècada dels vuitanta, va seguir la Bear Trap (1992-1997), on seguidament es va produir la Mania Phase en la que els preus van augmentar espectacularment (1998-2008) fins que el creixement dels preus es va frenar i va entrar en signe negatiu a finals del 2008. A principis del 2010 es van registrar lleugers pujades, indicant l'entrada a la fase de Bull Trap (l'última etapa de pujada que precedeix el "gran desplome")
Ara comparem-ho amb el gràfic del cicle clàsic d'una bombolla especulativa. Observeu la similitud i estat actual amb la gràfica anterior:
Si mirem la wikipedia podem veure el següents gràfics:
gràfica de preu mig de la vivenda nova en Espanya, en el període 1984-2010, segons la Sociedad de la Tasación.
Segons el esquema plantejat, la bombolla va començar a principis de la dècada dels vuitanta, va seguir la Bear Trap (1992-1997), on seguidament es va produir la Mania Phase en la que els preus van augmentar espectacularment (1998-2008) fins que el creixement dels preus es va frenar i va entrar en signe negatiu a finals del 2008. A principis del 2010 es van registrar lleugers pujades, indicant l'entrada a la fase de Bull Trap (l'última etapa de pujada que precedeix el "gran desplome")
Ara comparem-ho amb el gràfic del cicle clàsic d'una bombolla especulativa. Observeu la similitud i estat actual amb la gràfica anterior:
Dóna que pensar,no?
Polítics.. quina vergonya!
Els polítics catalans només pensen en fer una reforma electoral (que només beneficia als partits grans.. com no.... ) i no fan cas de moviments com el 15M, que demanava entre altres coses llistes obertes... Aquests polítics catalans tampoc fan res per esmenar el que van retallar... no tenen ous.. tot per mantenir el seient calent.. no tenen vergonya!!
En moments com aquests.. penso que no anem be.. no perque hi hagi crisi.. sinó perque com diu el Mohamed Jordi: "Se'ns pixen a la boca"
i una cançó que encara té actualitat
i una cançó que encara té actualitat
dijous, de juny 23, 2011
Sant Joan
Aquest nit es la nit de la rebetlla de San Joan.
Es la nit + curta de l'any i per aquest motiu es una nit especial. És una nit on la naturalesa, l'home i les estrelles es disposen a celebrar una festa, carregada de gran poder i màgia.
Fades, deus de la natura caminen pels camps, la gent fa una fogera i es fan rituals per tenir + sort (ja que el foc purifica i crema els mals auguris...)
També hi ha molts personatges aquesta nit que es passegen x la nit i es creuen que tenen poder (no ho fa tot l'aigua, jeje)
Doncs be, a celebrar-ho i vigileu amb els petards!! Salut!
Actualització: fotos de la nit i de l'endemà
platjeta
glup
glup
Monkitoooo
dilluns, de juny 20, 2011
Creients
Article de Marta Rojals extret de vilaweb. Es molt interessant i x això el reproduïm tal qual...
Creients
Ens ho van dir i ens ho vam empassar. Els fills de família modesta ens vam creure l’anunci dels JASP, vam fer carrera, ens vam diplomar, llicenciar, postgraduar, vam agafar avions, ens vam remasteritzar. Érem l’orgull de casa nostra. Despenjàvem el telèfon i ja teníem feina, o ja havíem canviat de feina, o ens n’havien ofert una altra. L’ordre de les coses era el previst, així ens ho havien dit i així ens ho crèiem, pels segles dels segles, amén. Els creients vam fer-nos autònoms, vam llogar locals, vam reformar-nos pisos, vam brindar amb els amics en restaurants, vam poder comprar un parell de llums al Vinçon, vam començar a tenir fills.
El primer dia que el telèfon no va sonar, vam pensar que era una il·lusió acústica. I un matí que ens vam llevar més cruixits que no de costum vam buscar un mirall: la nostra bombolla particular ens havia esclatat a la cara.
El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si ‘encara’ fas d’això o d’allò altre, si saps de ningú que necessiti algú per fer ‘què sigui’. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d'aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure: que qui ens hem pensat que som, que encara gràcies, que guanyaràs el pa amb suor, pariràs amb dolor i, en fi: que s’ha fet justícia divina.
I així, la parella d’arquitectes del fons ara fan samarretes i bosses reciclades. El periodista, al cap de vint anys, torna a fer classes de repàs després de deixar el petit a la guarderia. L’historiadora de l’art pot fer una celebració: dilluns comença de caixera al Lidl. Els pares ja no ens pregunten res quan, el diumenge, ens passen els ‘tuppers’ setmanals. Aquests pares crèduls i amb estudis primaris que es van esllomar per poder penjar un dia, per cada fill, una orla al menjador. Perquè qui deia una orla, deia un futur.
L’endemà, en una ràdio, un tertulià s’esgolarà: Privilegiats, consentits, fills de la democràcia! Al diari, un economista predicarà l'error de càlcul de voler obrir el ball a tants balladors i ara, té: llicenciats en frustració que se’ns han tornat massa fins per a doblegar l’esquena. Un conseller ens alliçonarà que no podem pretendre culpar el sistema de la nostra dissort laboral, si en el seu moment vam voler estudiar filologies o filosofies o com sigui que es diguin aquestes 'mariconades'. A la bústia, de nou, la propaganda de la universitat ens advertirà que, si no tenim feina, és perquè encara ens faltaria un altre màster. Bon intent, senyors, però les velles inèrcies, allò de ‘en veritat us dic’, ja ho ha donat tot de si, ja no cola. De tant que us hem cregut, tan gran ha estat el descrèdit, que al final només ens deixeu una opció: la de creure només en nosaltres. I per a arribar a aquesta conclusió, en una cosa sí que alguns teníeu raó: no ens calia estudiar tant.
Creients
Ens ho van dir i ens ho vam empassar. Els fills de família modesta ens vam creure l’anunci dels JASP, vam fer carrera, ens vam diplomar, llicenciar, postgraduar, vam agafar avions, ens vam remasteritzar. Érem l’orgull de casa nostra. Despenjàvem el telèfon i ja teníem feina, o ja havíem canviat de feina, o ens n’havien ofert una altra. L’ordre de les coses era el previst, així ens ho havien dit i així ens ho crèiem, pels segles dels segles, amén. Els creients vam fer-nos autònoms, vam llogar locals, vam reformar-nos pisos, vam brindar amb els amics en restaurants, vam poder comprar un parell de llums al Vinçon, vam començar a tenir fills.
El primer dia que el telèfon no va sonar, vam pensar que era una il·lusió acústica. I un matí que ens vam llevar més cruixits que no de costum vam buscar un mirall: la nostra bombolla particular ens havia esclatat a la cara.
El pròxim sopar d’amics és en un pis compartit, i cap no baixem dels trenta-cinc. Cadascú posa un plat a taula, i ja ningú no se’n fot de qui ha portat l’amanida d’enciam. Mentre caragolem picadura als balcons, ens demanem els uns als altres com et va, si ‘encara’ fas d’això o d’allò altre, si saps de ningú que necessiti algú per fer ‘què sigui’. Perquè ha arribat un punt que demanar de fer allò que vam estudiar ja ens sembla un vici d'aburgesats, un excés de pedanteria que ens hem de fer perdonar. O almenys això ens volen fer creure: que qui ens hem pensat que som, que encara gràcies, que guanyaràs el pa amb suor, pariràs amb dolor i, en fi: que s’ha fet justícia divina.
I així, la parella d’arquitectes del fons ara fan samarretes i bosses reciclades. El periodista, al cap de vint anys, torna a fer classes de repàs després de deixar el petit a la guarderia. L’historiadora de l’art pot fer una celebració: dilluns comença de caixera al Lidl. Els pares ja no ens pregunten res quan, el diumenge, ens passen els ‘tuppers’ setmanals. Aquests pares crèduls i amb estudis primaris que es van esllomar per poder penjar un dia, per cada fill, una orla al menjador. Perquè qui deia una orla, deia un futur.
L’endemà, en una ràdio, un tertulià s’esgolarà: Privilegiats, consentits, fills de la democràcia! Al diari, un economista predicarà l'error de càlcul de voler obrir el ball a tants balladors i ara, té: llicenciats en frustració que se’ns han tornat massa fins per a doblegar l’esquena. Un conseller ens alliçonarà que no podem pretendre culpar el sistema de la nostra dissort laboral, si en el seu moment vam voler estudiar filologies o filosofies o com sigui que es diguin aquestes 'mariconades'. A la bústia, de nou, la propaganda de la universitat ens advertirà que, si no tenim feina, és perquè encara ens faltaria un altre màster. Bon intent, senyors, però les velles inèrcies, allò de ‘en veritat us dic’, ja ho ha donat tot de si, ja no cola. De tant que us hem cregut, tan gran ha estat el descrèdit, que al final només ens deixeu una opció: la de creure només en nosaltres. I per a arribar a aquesta conclusió, en una cosa sí que alguns teníeu raó: no ens calia estudiar tant.
divendres, de juny 17, 2011
Vergonya!
QUINA VERGONYA : el sr Benach que el seu únic mèrit acadèmic és haver fet de jardiner durant diversos anys a la D. G. de Transports,( i sobretot esser el pilota d´un altre savi : el Sr. Carod Rovira, també del “Clan de l’avellana” ), va arribar increïblement , al càrrec de President del Parlament Català! ...on va actuar consegüentment ................( recordeu l’episodi del seu Audi especial de 500000 euros?)..... ..
Finalment es jubila als 51 anys amb una pensió de 10.000 euros / mes durant 4 anys . i després de 7.000 euros / mes fins que es mori.
Un altre jardiner com ell, també de DG de Transports , després de “currar” 50 anys , es jubilarà als 67 anys , uns 680 / mes ,
donar màxima difusió!!
Benach gaudirà d'una pensió de 78.000 euros
Tindrà també un sou de 104.000 els propers quatre anys
Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons informa el Diari de Girona.
D'acord amb la normativa vigent, Benach té dret a percerbre, com la resta d'expresidents, "per un període equivalent a la meitat del temps que ha estat al càrrec, i com a mínim durant una legislatura", una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon al president parlamentari. Després de la rebaixa del 15% aplicada aquest any, el sou anual brut per al president del Parlament és de 130.011,189 euros bruts tot i no tenir cap formació universitària.
Mentrestant els nostres investigadors en camps de medicina i bioquímica han de sortir a l’estranger per deixar de ser mileuristes al nostre país.
Quina vergonya...!
Finalment es jubila als 51 anys amb una pensió de 10.000 euros / mes durant 4 anys . i després de 7.000 euros / mes fins que es mori.
Un altre jardiner com ell, també de DG de Transports , després de “currar” 50 anys , es jubilarà als 67 anys , uns 680 / mes ,
donar màxima difusió!!
Benach gaudirà d'una pensió de 78.000 euros
Tindrà també un sou de 104.000 els propers quatre anys
Ernest Benach, que té 51 anys i ha exercit el càrrec de president del Parlament des del 5 de desembre de 2003, cobrarà 104.008,95 euros bruts l'any durant els propers quatre anys, així com una pensió vitalícia de 78.006,71 euros quan compleixi els 65 anys, segons informa el Diari de Girona.
D'acord amb la normativa vigent, Benach té dret a percerbre, com la resta d'expresidents, "per un període equivalent a la meitat del temps que ha estat al càrrec, i com a mínim durant una legislatura", una assignació mensual equivalent al 80% de la retribució mensual que correspon al president parlamentari. Després de la rebaixa del 15% aplicada aquest any, el sou anual brut per al president del Parlament és de 130.011,189 euros bruts tot i no tenir cap formació universitària.
Mentrestant els nostres investigadors en camps de medicina i bioquímica han de sortir a l’estranger per deixar de ser mileuristes al nostre país.
Quina vergonya...!
dimecres, de juny 15, 2011
Música gratuita?
Es possible!
Existeixen algunes webs on es pot escoltar música de forma gratuita i totalment legal. Avui us en portem 2
Existeixen algunes webs on es pot escoltar música de forma gratuita i totalment legal. Avui us en portem 2
- StereoMood: http://www.stereomood.com/ Es molt interessant perquè el que es fa es escollir una "llista" de cançons depenent del tipus de música (per exemple Relax, Happy, romantic, working...)
- SoundTracker: http://www.soundtracker.fm/app A diferencia de l'anterior aqui si que podem buscar per cançó, per artista.. i ens fa una llista d'aquest artista (i relacionats)
Doncs ja sabeu.. a escoltar música!! Ouuuh yeaaaahhh
diumenge, de juny 12, 2011
Dinar Ca N'ayxela
El restaurant esta força be (una mica complicat d'arribar-hi) però es gran i té moltes zones diferenciades
El dinar era de companys de la Cristina i van venir amb els nens/a.
Aquí teniu alguna foto de després del dinar:
Recordeu.. disfruteu q la vida son 4 dies!
divendres, de juny 10, 2011
Xarxes socials a la vida real
Interesant video on s'intenta fer el que es fa a facebook, twitter etc... però a la vida real
Mireu quines situacions....
Mireu quines situacions....
divendres, de juny 03, 2011
Españistán,de la Burbuja Inmobiliaria a la Crisis (por Aleix Saló)
Per qui no entengui d'on ha sortit la crisi espanyola... mireu aquest video
Subscriure's a:
Missatges (Atom)