dijous, de desembre 31, 2009
dimecres, de desembre 30, 2009
Collint olives
Abans d'acabar l'any he pogut anar a ajudar a casa per collir olives. Hem estat al tros de les planes, mo'n pare, mo'n germà i jo i ha fet molt bon dia. Quan s'estava fent fosc vaig fer alguna foto amb el mòvil (no es veuen massa massa be.. pero bueno), així la gent que no sap com es cullen les olives veurà el que es una borrassa etc...
dissabte, de desembre 26, 2009
Enviar missatges
Hola a tots
S'ha ficat un sistema x enviar-nos missatges gratuits, per comentar que us sembla la web, comentaris, coses que us agradaria trobar... i millor encara, si hem voleu enviar un missatge sms x aqui gratuit ho podeu fer!
Ho podeu veure a la dreta (sobretot que a signature hi fiqui ooriol)
Salut i bones Festes!!!
Nadal a Juncosa
Hola a tot@s
entaulats
petant la xerrada
lluiiiis
Amb mo'n cosí Isidre
Es nadal i enguany tocava celebrar-ho a Juncosa, així que a agafar la carretera.. i a fer curves. Això si, ens va tocar un molt bon dinar acompanyats de tota la family
entaulats
petant la xerrada
lluiiiis
Amb mo'n cosí Isidre
Bones Festes a tots!
divendres, de desembre 25, 2009
dijous, de desembre 24, 2009
diumenge, de desembre 20, 2009
El millor any del barça
ya no hace falta desir nada mas....
Copa del Rei
La Lliga
Champions League
Supercopa d'Espanya
Supercopa de Europa
El mundial de clubs
Copa del Rei
La Lliga
Champions League
Supercopa d'Espanya
Supercopa de Europa
El mundial de clubs
dilluns, de desembre 14, 2009
La 1a nevada...
Avui fa fred.. ja avisaven els metereòlegs que baixarien les temperatures i per una vegada ho han acertat (també perque estem a desembre.. i normalment fa fred,no?)
Doncs si, a nevat a molts pobles i ciutats de Catalunya... i com no a Juncosa ha caigut la 1era nevada...
El Techno!!
i el Golfo
cada cop hi ha + neu.
Aixi que sabeu.. fiqueu les cadenes al cotxe pel que pugui ser!!
Referendums.... això es el principi
Crónica vanguardia:
El recuento final destapó el 3,2% de votos en contra, un 1,6% de votos en blanco y un 0,3% nulos. La Coordinadora calificó la jornada de "heroicidad" por los medios disponibles. 700.000 ciudadanos, 166 pueblos, 29 comarcas y 15.000 voluntarios, protagonistas del 13-D
El ´sí´ a la independencia ganó con un 94,9% de los votos frente al 3,2% del ´no´ en las consultas independentistas celebradas en 166 municipios catalanes. Los votos en blanco representaron el 1,6% y los nulos el 0,3%, según informó el portavoz de la Coordinadora Nacional de las consultas, Carles Mora. La participación en los 166 municipios que celebraron consultas este domingo se situó en un 27%, una cifra que dieron por buena sus organizadores, si bien se advierte discreta en comparación con otros comicios oficiales como el de las últimas europeas (40,6%).
En los municipios con más de 10.000 habitantes, la media de participación ha sido del 22%, mientras que en los de 5.000 a 10.000 habitantes fue del 24%, entre 1.000 y 5.000 habitantes del 27% y de menos de mil habitantes del 35%.
Uno de los líderes de la coordinadora, Uriel Bertran, subrayó que en los municipios más pequeños, en los que el fomento de la participación ha podido llegar a todos los ciudadanos y, por tanto, se ha actuado "con igualdad de condiciones" respecto a los comicios convocados institucionalmente la participación ha sido "excepcional". Así, señaló que en algunas poblaciones se ha superado el 40 o hasta el 50 por ciento de la participación, como en Verges (48,5%), Calders (50,8%) o Palau de Santa Eulàlia (55,2%), a pesar de los instrumentos "humildes" con los que han trabajado las comisiones organizadoras, por lo que calificó la convocatoria de "éxito rotundo".
(Fragment) La vanguardia
Això es catalunya...
La marató d'enguany ja porta recaptats 5.556.688 € ... per fer-nos una idea encara millor 924.555.089 millons de pesetes!!
Perque diguin que els catalans som agarrats, que no som solidaris... un any + s'ha demostrat que els catalans Som un altra cosa...
Felicitats als organitzadors i gràcies als que heu donat alguna cosa per ajudar a la investigació
pd: encara sou a temps a fer un donatiu.. ah, i penseu que desgrava!!
dissabte, de desembre 05, 2009
dimecres, de desembre 02, 2009
Manifest "En defensa dels drets fonamentals a internet"
Davant de la inclusió en l'Avantprojecte de Llei d'Economia sostenible de modificacions legislatives que afecten al lliure exercici de les llibertats d'expressió, informació i el dret d'accés a la cultura a través d'Internet, els periodistes, bloggers, usuaris, professionals i creadors d'internet manifestem la nostra ferma oposició al projecte, i declarem que...
1. - Els drets d'autor no poden situar-se per sobre dels drets fonamentals dels ciutadans, com el dret a la privacitat, a la seguretat, a la presumpció d'innocència, a la tutela judicial efectiva i a la llibertat d'expressió.
2. - La suspensió de drets fonamentals és i ha de continuar sent competència exclusiva del poder judicial. Ni un tancament sense sentència. Aquest avantprojecte, en contra de l'establert a l'article 20.5 de la Constitució, posa a les mans d'un òrgan no judicial -un organisme dependent del ministeri de Cultura-, la potestat d'impedir als ciutadans espanyols l'accés a qualsevol pàgina web.
3. - La nova legislació crearà inseguretat jurídica a tot el sector tecnològic espanyol, perjudicant un dels pocs camps de desenvolupament i de futur de la nostra economia, entorpint la creació d'empreses, introduint barreres a la lliure competència i alentint la seva projecció internacional.
4. - La nova legislació proposada amenaça els nous creadors i entorpeix la creació cultural. Amb Internet i els successius avenços tecnològics s'ha democratitzat extraordinàriament la creació i emissió de continguts de tot tipus, que ja no provenen prevalentment de les indústries culturals tradicionals, sinó de multitud de fonts diferents.
5. - Els autors, com tots els treballadors, tenen dret a viure de la seva feina amb noves idees creatives, models de negoci i activitats associades a les seves creacions. Intentar sostenir amb canvis legislatius a una indústria obsoleta que no sap adaptar-se a aquest nou entorn no és ni just ni realista. Si el seu model de negoci es basava en el control de les còpies de les obres i en Internet això no és possible sense vulnerar drets fonamentals, haurien de buscar un altre model.
6. - Considerem que les indústries culturals necessiten per sobreviure alternatives modernes, eficaces, creïbles i assequibles i que s'adeqüin als nous usos socials, en lloc de limitacions tan desproporcionades com ineficaces per a la finalitat que diuen perseguir.
7. - Internet ha de funcionar de forma lliure i sense interferències polítiques afavorides per sectors que pretenen perpetuar obsolets models de negoci i impossibilitar que el saber humà continuï sent lliure.
8. - Exigim que el Govern garanteixi per llei la neutralitat de la Xarxa a Espanya, davant de qualsevol pressió que pugui produir-se, com a marc per al desenvolupament d'una economia sostenible i realista de cara al futur.
9. - Proposem una verdadera reforma del dret de propietat intel·lectual orientada a la seva finalitat: tornar a la societat el coneixement, promoure el domini públic i limitar els abusos de les entitats gestores.
10. - En democràcia les lleis i les seves modificacions s'han d'aprovar després de l'oportú debat públic i havent consultat prèviament totes les parts implicades. No és acceptable que es facin canvis legislatius que afecten drets fonamentals en una llei no orgànica i que versa sobre una altra matèria.
dijous, de novembre 26, 2009
Guernica
Navegant m'he trobat amb aquest vídeo que es una reproducció del guernica en 3d
El 26 d'abril de 1.937 el poble basa de Guernica va ser objecte d'un cruel bombardeig per part de l'aviació alemanya, que va produir nombroses víctimes innocents i quantiosos danys materials.
La tragèdia pot reviure en l'expressivitat dels personatges del mural de Picasso. Impressiona per la seva monumentalitat, per la seva falta de color, pel dolor que salta cap a l'observador.
Salut!
Si senyor..
La dignitat de Catalunya
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de continus passos tàctics que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap l'Estat, rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo la sanciono llei orgànica". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.
L'expectació és alta. L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta càmera, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes . Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, però, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un d'ells (Pablo Pérez Tremps) es troba recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.
Dels deu jutges amb dret a vot, quatre segueixen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia ". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants es troben avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal-un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix-no farem gran lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació en el preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símbols nacionals" (¿potser no reconeix la Constitució, en l'article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?), El dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del poder judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les versions del mateix, atès que una part significativa del tribunal sembla estar optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que retallar d'arrel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, malauradament, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés, acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el bloqueig d'aquesta. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la pròpia dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un veritable tancament institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador.
El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds Zalamero). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat , plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. El pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent afartament per haver de suportar la mirada irada dels qui segueixen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya arribar a una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobre; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més manxa demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en comptes de ser estimada, és sotmesa tantes vegades a obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat de aguanti cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat, convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Tribunal Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans-que no és altre que la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta sinó només la justícia del cas concret , raó per la qual la virtut jurídica per excel.lència és la prudència. Tornem a recordar: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú no erra el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i els disgustos. No estem davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible la destrucció de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i seguiran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social.
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de continus passos tàctics que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d'emetre sentència sobre l'Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap l'Estat, rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: "Sapigueu: Que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo la sanciono llei orgànica". Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l'Alt Tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors.
L'expectació és alta. L'expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l'evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta càmera, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes . Repetim, es tracta d'una situació inèdita en democràcia. Hi ha, però, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un d'ells (Pablo Pérez Tremps) es troba recusat després d'una espessa maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort.
Dels deu jutges amb dret a vot, quatre segueixen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el Govern i l'oposició sobre la renovació d'un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el "cor de la democràcia ". Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants es troben avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l'Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal-un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s'ha mostrat a si mateix-no farem gran lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació en el preàmbul de l'Estatut, amb la consegüent emanació de "símbols nacionals" (¿potser no reconeix la Constitució, en l'article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?), El dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l'articulació del poder judicial a Catalunya, i les relacions entre l'Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d'acord amb les versions del mateix, atès que una part significativa del tribunal sembla estar optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que retallar d'arrel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, malauradament, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés, acceptació de la maduresa democràtica d'una Espanya plural, o el bloqueig d'aquesta. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la pròpia dinàmica constitucional: l'esperit de 1977, que va fer possible la pacífica transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l'Estatut en un veritable tancament institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador.
El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l'Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds Zalamero). L'Alt Tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat , plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d'una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d'Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebrals del nostre sistema jurídic, d'arrel romana: Pacta sunt servanda. El pactat obliga.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent afartament per haver de suportar la mirada irada dels qui segueixen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya arribar a una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l'Espanya més pobre; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l'Estat; parlen una llengua amb més manxa demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en comptes de ser estimada, és sotmesa tantes vegades a obsessiu escrutini per part de l'espanyolisme oficial, i acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat de aguanti cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat, convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d'una resolució molt important. Esperem que el Tribunal Constitucional decideixi atenent a les circumstàncies específiques de l'assumpte que té entre mans-que no és altre que la demanda de millora de l'autogovern d'un vell poble europeu-, recordant que no existeix la justícia absoluta sinó només la justícia del cas concret , raó per la qual la virtut jurídica per excel.lència és la prudència. Tornem a recordar: l'Estatut és fruit d'un doble pacte polític sotmès a referèndum.
Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú no erra el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i els disgustos. No estem davant d'una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible la destrucció de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l'autogovern, l'obtenció d'un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i seguiran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social.
Si cal, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d'una societat responsable
(extret de l'editorial de la vanguardia)
dimecres, de novembre 25, 2009
Wave
Hola a tots
Ja tinc Wave.. si algú vol invitacions, en tinc 4 per donar als 4 primers que fiquin un comentari a aquest post...
No sabeu que es wave?? doncs aquí teniu informació d'aquest nou servei:wave.google.com
salut a tots!!
diumenge, de novembre 22, 2009
Fira del gos caçador
Hola a tots
Aquest diumenge vam estar a la Fira del gos caçador d'Arbeca.
Hi havia un total de 130 expositors a la fira, la XX fira que es celebra. Enguany hi havia una trentena de parades amb els millors exemplars de caça i d'altres amb perdius i conills aptes per a la repoblació de les reserves de caça de Catalunya. També es va fer unes proves d'habilitat i obediencia. El certamen està inclòs en les Festes de Santa Caterina, que es remunten a l'any 1504, quan el rei Ferran I d'Aragó va concedir a aquesta localitat de les Garrigues el privilegi per celebrar una fira de ramat. Aquí teniu algunes fotos de la demostració d'obediencia fet per una empresa d'anglesola
Una parada d'un taxidermista, amb alguns animals dissecats
Salut!!
dimecres, de novembre 18, 2009
Quin país
Adjunto un text extret del diari el mundo
"No hubo partido Cataluña-España de footvolley. La asociación española de este deporte, que se debía enfrentar a la Associació Catalana de Futvolei, no se ha presentado al encuentro que se debía celebrar en Coma-Ruga (Tarragona).
La Asociación Española de Soccervolley ha cedido finalmente a las presiones del Consejo Superior de Deportes (CSD), que les envió un comunicado el pasado 29 de octubre en el que les reclamaba que, al no estar aprobados como selección en el seno del CSD, se abstuvieran que "utilizar símbolos oficiales". Además, el texto amenazaba con acciones legales si finalmente participaban en el partido con la bandera y el himno de España como estandartes.
La carta, firmada por Luis López Fuente, subdirector general de alta competición del CSD, explica además que la Abogacía del Estado elaboró un informe que concluía que la participación de esta asociación como representante de España era "improcedente".
Ambas asociaciones de footvolley, un deporte a medio camino entre el fútbol y el voley, debían haberse enfrentado esta mañana a las 11.20 (en el caso de los combiandos femeninos) y a las 12.00 horas (para el masculino).
Pese a las ausencias, el combinado catalán ha formado con la equipación de rigor y bajo la bandera catalana cuandos e escuchaba el himno de 'Els segadors'. La bandera española, también izada, ondeaba en solitario. Ambos encuentros -pertenecientes al Open Internacional de Furvolei 2009- han acabado con la victoria del combinado catalán por incomparecencia."
Només puc dir que són uns impresentables. Perquè no hi hagués un partit Catalunya vs Espanya, van i no es presenten.
Quin país!!!
dilluns, de novembre 16, 2009
apagem tele 5
> Val la pena no adormir-nos...
>
> Apaga Tele5
>
> La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre
> els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo,
> que
> demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el
> castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pugui
> ser utilitzada pels seus ciutadans'. Telecinco és la primera televisió que
> s'ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l'informatiu del
> migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa,
> el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.
>
> Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!
>
> PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO,
>
> ______________________________
>
> Itzali Tele5
>
> Telecinco telebista-kateak bat egin du ekainaren 23an 'intelektual' talde
> batek Madrilen aurkeztutako 'Manifiesto por la lengua común' delakoarekin,
> eta beraz, taldearen eskakizunekin; talde horretan, besteak beste, Mario
> Vargas Llosa, Fernando Savater edo Álvaro Pombo daude.
>
> Espainiako Parlamentuari zera eskatu diote: araudi bat lantzeko, lurralde
> osoko hizkuntza ofiziala -eta bertako hiritarrek erabil dezaketen bakarra-
> gaztelania izan dadin.
>
> Telecinco da manifestuarekin bat egin duen lehen telebista katea, eta
> gainera, manifestu horri babesa emateko bitarteko guztiak jartzeko asmoa
> erakutsi du.
>
> Haiek manifestuarekin bat egiten badute, egin dezagun guk bat huelgarekin:
> ez dezagun telecinco ikusi!
>
> ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU!
>
>
> ______________________________
>
> Apaga Tele5
>
> A canle de televisión Telecinco adheriuse hoxe ao 'Manifesto pola lingua
> común', que o pasado 23 de Xuño presentou un grupo de intelectuais en
> Madrid.
>
> A canle comparte as exixencias deste grupo de intelectuais, entre os que se
> encontran Mario Vargas Llosa, Fernando Savater ou Álvaro Pombo, que piden
> ao
> parlamento español que elabore unha normativa para fixar que o castelán
> sexa
> a lingua oficial de todo o territorio e a única 'que poida ser utilizada
> polos seus cidadáns'.
>
> Telecinco é a primeira televisión que se adheriu a este manifesto. Ademais,
> Telecinco dixo no informativo do mediodía, que pon a disposición do
> colectivo que leva esta iniciativa, a súa canle de televisión para dar
> apoio
> a este proxecto.
>
> Se eles se adhiren ao manifesto, nós desconectamos Telecinco.
> Xuntos podemos!
>
> Pásao Pásao Pásao Pásao Pásao Pásao Pásao Pásao
> __________________________________
>
> Apaga Tele5
>
> La cadena de televisión Telecinco se ha adherido hoy al 'Manifiesto por la
> lengua común', que el pasado 23 de Junio ha presentado un grupo de
> intelectuales en Madrid.
>
> La cadena comparte las exigencias de este grupo de intelectuales, entre los
> que se encuentran Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que
> piden al parlamento español que elabore una normativa para fijar que el
> castellano sea la lengua oficial de todo el territorio y la única 'que
> pueda
> ser utilizada por sus ciudadanos'.
>
> Telecinco es la primera televisión que se ha adherido a este manifiesto.
> Además, Telecinco ha dicho en el informativo del mediodía, que pone a
> disposición del colectivo que lleva esta iniciativa, su canal de televisión
> para dar apoyo a este proyecto.
>
> Si ellos se adhieren al manifiesto, nosotros apagamos Telecinco.
> ¡Juntos podemos!
>
>
> FES-HO CÓRRER!
>
>
> Apaga Tele5
>
> La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre
> els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo,
> que
> demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el
> castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pugui
> ser utilitzada pels seus ciutadans'. Telecinco és la primera televisió que
> s'ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l'informatiu del
> migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa,
> el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.
>
> Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!
>
> PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO, PASSA-HO,
>
> ______________________________
>
> Itzali Tele5
>
> Telecinco telebista-kateak bat egin du ekainaren 23an 'intelektual' talde
> batek Madrilen aurkeztutako 'Manifiesto por la lengua común' delakoarekin,
> eta beraz, taldearen eskakizunekin; talde horretan, besteak beste, Mario
> Vargas Llosa, Fernando Savater edo Álvaro Pombo daude.
>
> Espainiako Parlamentuari zera eskatu diote: araudi bat lantzeko, lurralde
> osoko hizkuntza ofiziala -eta bertako hiritarrek erabil dezaketen bakarra-
> gaztelania izan dadin.
>
> Telecinco da manifestuarekin bat egin duen lehen telebista katea, eta
> gainera, manifestu horri babesa emateko bitarteko guztiak jartzeko asmoa
> erakutsi du.
>
> Haiek manifestuarekin bat egiten badute, egin dezagun guk bat huelgarekin:
> ez dezagun telecinco ikusi!
>
> ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU! ZABALDU!
>
>
> ______________________________
>
> Apaga Tele5
>
> A canle de televisión Telecinco adheriuse hoxe ao 'Manifesto pola lingua
> común', que o pasado 23 de Xuño presentou un grupo de intelectuais en
> Madrid.
>
> A canle comparte as exixencias deste grupo de intelectuais, entre os que se
> encontran Mario Vargas Llosa, Fernando Savater ou Álvaro Pombo, que piden
> ao
> parlamento español que elabore unha normativa para fixar que o castelán
> sexa
> a lingua oficial de todo o territorio e a única 'que poida ser utilizada
> polos seus cidadáns'.
>
> Telecinco é a primeira televisión que se adheriu a este manifesto. Ademais,
> Telecinco dixo no informativo do mediodía, que pon a disposición do
> colectivo que leva esta iniciativa, a súa canle de televisión para dar
> apoio
> a este proxecto.
>
> Se eles se adhiren ao manifesto, nós desconectamos Telecinco.
> Xuntos podemos!
>
> Pásao Pásao Pásao Pásao Pásao Pásao Pásao Pásao
> __________________________________
>
> Apaga Tele5
>
> La cadena de televisión Telecinco se ha adherido hoy al 'Manifiesto por la
> lengua común', que el pasado 23 de Junio ha presentado un grupo de
> intelectuales en Madrid.
>
> La cadena comparte las exigencias de este grupo de intelectuales, entre los
> que se encuentran Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que
> piden al parlamento español que elabore una normativa para fijar que el
> castellano sea la lengua oficial de todo el territorio y la única 'que
> pueda
> ser utilizada por sus ciudadanos'.
>
> Telecinco es la primera televisión que se ha adherido a este manifiesto.
> Además, Telecinco ha dicho en el informativo del mediodía, que pone a
> disposición del colectivo que lleva esta iniciativa, su canal de televisión
> para dar apoyo a este proyecto.
>
> Si ellos se adhieren al manifiesto, nosotros apagamos Telecinco.
> ¡Juntos podemos!
>
>
> FES-HO CÓRRER!
>
El Techno al espai terra
Hola a tot@s
Divendres al programa "Espai Terra" de tv3 va sortir el techno. Mo'n pare va enviar una foto del gos dormint damunt d'una borrassa quan estaven collint olives.
si voleu sentir l'explicació del programa, podeu anar a:
http://www.tv3.cat/pprogrames/espaiterra/estSeccio.jsp i al video del final "últim programa" i situar-vos al minut 11:51 aprox.
Suposo que aviat ja surtirà a la descarrega de videos a la carta (ja que cada dia fan programa).. és el programa del dia 13/11/2009
Salut!!
Tortugues
Fa uns dies vam estar a Madrid x feina, i quan vam anar a buscar l'Ave per tornar cap a lleida vam tenir que esperar uns 30 minuts a que es fés l'hora.. així que vam passejar pel jardí botànic que està dins de l'estació i vam veure el munt de tortugues que hi han...
guaiteu-les que eixerides:
diumenge, de novembre 15, 2009
Boda Ignasi i Carol
Ahir dissabte vam estar de boda del Ignasi i la Carol. Va fer un dia genial i la boda va anar molt be. La cerimònia es va fer a casa canal (on vam poder veure el museu mentres els nuvis es feien les fotos) i el dinar va ser al Resquitx. :)
Aquí teniu alguna foto d'aquest dia:
a casa canal
Posant una mica ;)
Tota l'alineació del dia
Entrada de la carol
i ja estem al resquitx
Mercadillo de corbates i sustens
ballant "El Pollo"
dimecres, de novembre 11, 2009
Google Street View
No se si sabeu q ahir es va ampliar la funcionalitat de google street view, que es pot accedir des de la web de google maps.
Doncs be, fent proves ahir vaig veure aquestes fotos de Juncosa i de Miralcamp. Algú les reconeix?
divendres, d’octubre 30, 2009
El meu nou juguet
Hola a tots
Us presento el meu nou catxarret que m'ha regalat la meva Cristina pel meu cumple... un iPhone!! Es una passada!
Ara ja no tinc excusa per no contestar, jeje
Salut!
dijous, d’octubre 29, 2009
Cumpleanys meu
Hola a tots
Avui n'hi faig 30... canvio de número... canvio de dècada... però no, no estic depre, estic content d'estar amb la persona que estimo, d'haver fet alguns passos importants a la meva vida i el millor es que hem queden moltes coses a fer.
Per celebrar-ho vam fer un sopar amb la family a casa.
Avui n'hi faig 30... canvio de número... canvio de dècada... però no, no estic depre, estic content d'estar amb la persona que estimo, d'haver fet alguns passos importants a la meva vida i el millor es que hem queden moltes coses a fer.
Per celebrar-ho vam fer un sopar amb la family a casa.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)